Amor adolescent i amor adult

Hi havia massa gent, el fum del tabac ja feia una boira semblant a la d'una matinada d'hivern. Amb els ulls irritats i el sabor a la boca de l'últim glop de whisky, em notava que les cames ja em començaven a fer figa i el cap em recordava que l'alcohol passa factura. Vaig anar a aseure’m a la cadira que estava més aprop, a sobre de la taula encara quedava confeti i les copes del brindis a mig omplir.
En mig de la confusió, el volum de la música i les rotllanes de familiars i amics ballant, la meva mirada i la d'uns altres ulls van coincidir, vaig tornar a sentir aquella processó de cucs impacients que comença al ventre i se t'apodera de tot el cos que no sentia des de feia temps, de cop em van tornar a la memòria totes les cançons, les nits d'aquell estiu que em va costar tant d'oblidar, la seva melena, la seva olor a perfum ... Vaig intentar apartar la vista d'aquells dos miralls que m'estaben reflectint el passat per buscar a l'Helena i acabar amb aquell sentiment d'infidelitat que s'habia apoderat de mi. Amb gest d'impaciència vaig moure el cap d'una banda a una altra fins que la vaig veure a la bora de la barra, amb les seves amigues, rient, potser com a efecte de les dues copes de més. En aquell moment el pit se'm va comprimir, vaig mirar-me les mans, on hi havia un anell que potser no deuria d'estar en aquell dit.
Vaig alçar la vista i vaig buscar aquells dos ulls perquè em donessin la resposta definitiva. Estaven allà, esperant-me, com si el temps no hagués passat, tots dos continuavem sentint el mateix, i es que l'amor adolescent que vam sentir en l'estiu dels nostres disset anys, un amor que l'habia donat per mort, s’estava fent lloc dins meu un altre cop, guanyant la partida a aquell altre amor, que es guia més per el cap que per el cor.

Noucentisme / Avantguardes

Noucentisme o Generació del 14 o Vanguardies, són les denominacions genèriques d' una estètica principalment literària que agrupa a un conjunt d'autors que són eel en la seva mayoria ensayistes situats entre la generació del 98 y la del 27. Els autors catalans del noucentisme deriven de la renaixença y van pretendre elevar la cultura catalana a un nivell europeu. Buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per les paraules arcaiques, referències clàsiques y ritmes armónics.
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1882 - Vilanova y la Geltrú, 25 de setembre de 1954) va ser un escritor, ensayista, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol que va impulsar el moviment Noucentisme.



L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics de avantguarda o avantguardes.
•Expresionisme
•Cubisme
•Futurisme
•Dadaisme
•Creacionisme
•Ultraisme
•Cosmopolitisme
•Impresionisme
•Estridentisme
•Experimentalisme
•Superrealisme
Els cal·ligrames estan en el tipus de poesia per a mirar. En els cal·ligrames, el poema dibuixa un objecte relacionat amb el tema principal d'aquest, encara que en ocasions es dona el cas en que no te res a veure el dibuix amb el poema en si.

Modernisme / Noucentisme

Les preguntes retóriques del poema “oda a España” són les següents:

Per què vessar la sang inútil?

On són els barcos?

On són els fills?

On ets, Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?

Cançoneta incerta

El tema principal del poema és cap a on el portarà el camí de la vida i el dilema que ens presenta el poema és que si escullirem el bon camí o no

Antitesis: -Vine, vine-. Però: -No passis!

Pregunta retórica: ¿Serà dracera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

Personificació:Un lliri blau color cel diu: Vine, Vine

Joan Maragall

El problema de la vaca és que l'han deixat cega per una pedrada. Un segon problema de la vaca és la seva solitud, que aquesta ha sorgit arran del primer problema, el poema també esmenta els problemes que té en la seva vida quotidiana, com per exemple quan va a veure aigua. Jo relacionaria la vaca amb una persona que també tingués una discapacitat, i les dificultats que aquesta comporta en el dia dia.
La diferència d'aquesta vaca amb la vaca suïssa és que la suïssa lluita perquè no la trepitgin, en canvi la primera vaca accepta la seva discapacitat i no fa res al respecte.

Nota: no he pogut fer-ho abans

El texte narratiu

La narració és un tipus de text en el qual s'expliquen uns fets, que poden ser reals o imaginaris, que succeïxen a unes persones en un temps i en un espai determinats.
La narració te diversos elements ,l'estructura, l'espai y el temps, el narrador (punt de vista), els personatges y el discurs .
L'estructura de la narració s'organitza en tres parts. La primera és el plantejament que és on es presenten als personatges, els llocs on es desenvoluparan els fets, les circumstàncies temporals i l'ambient, la segona part és el nus que és on es produeix el conflicte de l'història, i la tercera i última part és el desenllaç, és on es resol el conflicte.
L'espai dels textos narratius és el marc físic on es desenvolupa l'acció. El temps de la narració es pot distingir en dos tipus, l'extern que és la època o moment en que es situa la narració i l'intern que és el propi del relat.
El narrador és la persona que relata els fets i d'aquest depèn el punt de vista, que té dos posicions bàsiques, pot ser punt de vista extern, és a dir, des de fora de l'història o punt de vista intern, des de dins de l'història.
Principalment hi ha dos tipus de personatges, el protagonista que és el centre de la narració al qual se li oposa un antagonista, aquests són personatges rodons perquè evolucionen al llarg de la novel·la, i els personatges secundaris, que acompanyen als protagonistes i normalment són personatges plans, això vol dir que no evolucionen durant el transcurs de la novel·la.
L'últim element de la narració és el discurs, es tracta de la descripció, el diàleg, que es pot expressar en estil directe o indirecte, també és el monòleg interior y l'estil indirecte lliure que fa el narrador

Modernisme

Tres definicions de tre pàgines diferents:

• El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

• El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

• El Modernisme és un corrent literari, artístic i cultural que es troba entre els segles XIX i XX. El seu objectiu és transformar la societat catalana en una societat culturalment més moderna, on l'art és molt important, o sigui, l'art total. No és un art de pintura, etc, és un art també literari en tots els aspectes on l'artista es troba amb un coflicte amb la societat: es troba una societat arcaica i primitiva i ell vol modernitzar-la.

Artistes modernistes

• Aubrey Beardsley (il·lustrador)
• Émile Gallé (ceramista i vidrier)
• Antoni Gaudí (arquitecte i dissenyador)
• Gustav Klimt (pintor)
• René Lalique (orfebre)
• Kolo Moser (dissenyador)
• Alfons Mucha (pintor, cartellista)
• Joseph Maria Olbrich (arquitecte)
• Jože Plečnik (arquitecte)
• Josep Puig i Cadafalch (arquitecte)
• Louis Comfort Tiffany (dissenyador)
• Jan Toorop (pintor)
• Otto Wagner (arquitecte)
• Salvador Valeri i Pupurull (arquitecte)
• Henry Clemens van de Velde (arquitecte)
• Charles Rennie Mackintosh (arquitecte)
• William Morris
• Domènech i Montaner
• Josep Maria Jujol
• Hermen Anglada Camarasa
• Hector Guimard
• Josef Hoffman
• Victor Horta

Escriptors modernistes

En català

• Prudenci Bertrana
• Jaume Brossa
• Raimon Casellas
• Víctor Català
• Miquel Llor
• Joan Maragall
• Apel·les Mestres
• Narcís Oller
• Joan Puig i Ferreter
• Santiago Rusiñol
• Joaquim Ruyra

En castellà

• Rubén Darío
• Julio Herrera y Reissig
• Leopoldo Lugones
• Antonio Machado
• Horacio Quiroga
• Ramón del Valle-Inclán

Escola mallorquina

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes de la primera meitat del s.XX que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona, representen una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears. Els autors més representatius són Joan Alcover, Miquel Costa i Maspons

Vora la mar, Jacint Verdaguer

La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix:
Quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.

L'evocació del passat i l'incertesa del futur:
Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

si no tinc res, les ones que ara vénen
digeu-me, què voldran?

La caducitat del temps
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons

Vora del barranc dels Algadins

Els mots en valencià suposo que són aquests: algadins, encisa, espills, trau, brins, a joca, cantúria, teuladins, gojar, oir i alguns deterrminants com son o lo.

Renaixença

La renaixença és un moviment cultural català que va arribar al seu esplendor durant la segona meitat del s.XIX. El seu nom va sorgir de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària y de cultura desprès dels segles de diglòssia respecte el castellà (la decadència).

Els autors més importants d'aquest moviment van ser Joan Maragall, Jacint Verdaguer y Bonaventura Carles Aribau y un dels punts claus de difusió van ser els jocs florals. L'estil de la renaixença es semblant al romanticisme europeu, predomini dels sentiments, exaltació patriòtica y els temes històrics.

Tot era fosc, la humitat que hi havia et feia més pesat i enganxifós, el fred s'apoderava del cos i l'olor estupefaent es mesclava amb l'olor de la por. L'únic soroll que s'escoltava era el so metàlic de les rodes del tren que no tenien descans, juntament amb el plor d'un noiet que no arribaria ni als sis anys d'edat. La gent no gosava obrir la boca, tots anaven callats, en un silenci sepulcral, semblant al de la calma que precedeix la tempesta.
Jo havia perdut la noció del temps, durant tot aquell trajecte havia estat entretingut pensant en l'Helena, en aquell somriure de pel·lícula que tenia, en l'olor de perfum que deixava al passar per davant teu. Era l'únic pensament que em feia oblidar la realitat que estava passant, una realitat que encara no era conscient d'assimilar. No estava nerviós, deuria ser per la meva joventut, la joventut descarada dels divuit anys.
Ja feia ben bé dos dies que vam muntar en aquell tren que ens conduïa fins a la mort, l'ambient estava cargadíssim i la falta higiènica començava a ser un problema insuportable.
Per fi el tren va començar a frenar, el xisclet de la xemeneia va sonar com una benvinguda a l'infern, les portes dels vagons es van obrir i la llum es va escampar per l'interior del vagó deixant-nos sense sensibilitat a la vista. Els crits alemanys ens van fer baixar d'aquell penós habitacle en el que havíem estat quasi dos dies, en el moment que vaig baixar, vaig veure de perfil a la meva estimada Helena com desapareixia entre les dones que s'anaven a un altre lloc d'on érem els homes. Em va donar la sensació que era l'última vegada que veuria aquella dona que tantes nits m'havia deixat sense son.

A una hermosa dama

Les característiques que dona a entendre l’autor respecte de la dama són que té els cabells negres i molt fins, i que el seu color de la pell es blanc com la neu.
La diferècia més gran en el prototipus de dóna del barroc respecte a les d’avuí dia és que la dona del barroc era de pell blanca i la d’avui dia és més tiran a morè

Jordi de sant Jordi

Els versos que mostren amb més claredat la solitud del cavaller són:

• Desert d'amics, de béns e de senyor
• No vei algú que de mé s'haja cura
• Estic a bon punt de morir de trist

Els versos que mostren el lligam amb el rei són:

• Pel meu senyor a qui de cor servia
• Rei virtuós, senyor meu natural

Nota: per saber aquesta segona resposta e tingut que mirar al llibre de l’antologia perquè al d’internet no s’entenia res

Descripció d'una situació de perill

Encara estava massa descol·locat per veure amb claredat l'hora que marcava el rellotge, els raigs de sol es ficaven entre els furats de la persiana i s'escampaven arreu de l'habitació, tenia la boca com si m'aguès pres tres polvorons alhora i en un intent de canviar-me de posició per refugiar-me de la llum de migdia, vaig acabar amb la cara damunt d'un basal que no vull ni recordar-me de que era. Llavors va ser quan, després de recuperar una mica el nord, em van arribar petits flaixos del que havia passat la nit anterior.
Vaig decidir llevar-me, quan em vaig aconseguir incorporar al llit, una serie de burxades al cap van fer que perdés l'equilibri. Finalment vaig poder posar-me de peu amb una mica de seguretat, tenia tiretes a les cames i al ventre, com si haguès fet un esforç sobrehumà. Mentre recuperava el sentit de la vista per complet, m'estava adonant que aquella habitació estava feta un nyap, llavors ja em venien amb més claredat els records de la nit anterior. D'un cop vaig obrir la porta de l'habitació i mentre m'apropava al menjador ja tenia consciencia del que havia passat. El menjador era un poema, llaunes per aquí i per allà, bosses de glaçons desfetes per terra, vidres trencats d'alguna ampolla de l'opencor d'aquí del barri i taques a tort i a dret, però el que més em va impactar va ser veure a un amic dormint al sofà mig despullat. Vaig mirar l'hora altra volta. Eren dos quarts de quatre de la tarda.

Mentre intentava recordar per complet la malifeta, el soroll del telèfon em va treure d'aquells pensaments. La veu de la meva mare em va posar molt nerviós i més quan em va dir que ja estaven tornant del viatge .

Guillem de Berguedà

El sirventès es una composició poètica pròpia de la literatura trobadoresca, des de el punt de vista formal semblant a la de la canso, però d'una temàtica molt diferent.
Hi ha 4 tipus: moral, polítiques, literàries i personals que són les que utilitza Guillem de Berguedà. En aquest cas utilitza un sirventès personal, es a dir, li diu injuries al marqués Ponç de Matamala, que deuria ser un enemic seu
Li diu traïdor, que està ple d'engany, que no es pot confiar en ell.
Els demés insults no els entenc i el de l'últim paràgraf no se si he entès el que hauria d'entendre

El futbol de primera línia

El futbol de primera línia és l'esport per excel·lència de la nostra època, a tothora surten jugadors famosos als anuncis, la majoria del temps de notícies esportives estan dedicades a aquest fenomen i dilluns, és tema de debat, ja sigui als patis d'escoles, als despatxs de qualsevol empresa o al bar de la cantonada. Encara que aquest esport sigui tan gran, tot el que té de bo també ho té de problemàtic.
El futbol, l'esport que mou tantes masses, que ilusiona a tants nens somiatruites que pensen que algun dia podran ser com les seves estrelles o que, pot arribar a unir a la gent, s'ha tornat en l'esport del capitalisme, ja que els jugadors no només són jugadors sinó que són petites franquícies que poden arribar a generar més diners que algunes empreses. Cada jugador es un negoci amb els seus representants, els assesor d'imatge, advocats, agents de merxandaising i tot un seguit de persones que treballen per una empresa que no "fabrica" ni "produeix" res. És irónic veure a la televisió un telediari en el cual, s'estigui parlant de la crisi al país o d'alguna desgracia a causa d'un fenomen meteorológic, i tot seguit diguin que la gran noticia és el fitxatge d'un nou jugador per una barbaritat de milions d'euros. I com respon la gent que es trenca les banyes per arribar a fi de mes? Comprant-nos la samarreta d'aquest nou crack, perquè al cap i a la fi a nosaltres el que ens fa feliços es que el nostre equip guanyi durant el cap de setmana i no ens importa aquest sobrefons que tenen tots els esports de primera línia.

Ramon Llull

Ramon Llull

Ramon Llull, que era fill de nobles y vivia a mallorca, li va canviar la vida després d’haver vist l’aparició de crist crucificat cinc cops. Arran d’aquesta visió inicia una nova vida per dedicarse al servei de Deu, sobre tot per a convertir als infidels al cristianisme. Després de presenciar una altre aparició divina, va utilitzar la literatura com a sistema de difusió dels seus ideals de la reforma de la cristiandat.