Els versos que mostren amb més claredat la solitud del cavaller són:
- Desert d'amics, de béns e de senyor
- No vei algú que de mé s'haja cura
- Estic a bon punt de morir de trist
Els versos que mostren el lligam amb el rei són:
- Pel meu senyor a qui de cor servia
- Rei virtuós, senyor meu natural
Nota: per saber aquesta segona resposta e tingut que mirar al llibre de l’antologia perquè al d’internet no s’entenia res
1 comentario:
No m'estranya, sincerament. Per això sempre us recomano que mireu la versió adaptada del poema, perquè una mala interpretació de la versió original pot dur a errades de comprensió, com ha passat amb molts "compis" teus.
Molt bé, Alberto!Podríem afegir alguns versos, tanmateix.
Tens un 8. Continua així!
Per cert, falta l'anàlisi del d'Ausiàs March "Així com cell...". També hauries de mirar l'Antologia, si no vols acabar confonent "cell" amb "ocell", o errades d'aquest tipus.
Bona nit!
Publicar un comentario