Descripció d'una situació de perill

Encara estava massa descol·locat per veure amb claredat l'hora que marcava el rellotge, els raigs de sol es ficaven entre els furats de la persiana i s'escampaven arreu de l'habitació, tenia la boca com si m'aguès pres tres polvorons alhora i en un intent de canviar-me de posició per refugiar-me de la llum de migdia, vaig acabar amb la cara damunt d'un basal que no vull ni recordar-me de que era. Llavors va ser quan, després de recuperar una mica el nord, em van arribar petits flaixos del que havia passat la nit anterior.
Vaig decidir llevar-me, quan em vaig aconseguir incorporar al llit, una serie de burxades al cap van fer que perdés l'equilibri. Finalment vaig poder posar-me de peu amb una mica de seguretat, tenia tiretes a les cames i al ventre, com si haguès fet un esforç sobrehumà. Mentre recuperava el sentit de la vista per complet, m'estava adonant que aquella habitació estava feta un nyap, llavors ja em venien amb més claredat els records de la nit anterior. D'un cop vaig obrir la porta de l'habitació i mentre m'apropava al menjador ja tenia consciencia del que havia passat. El menjador era un poema, llaunes per aquí i per allà, bosses de glaçons desfetes per terra, vidres trencats d'alguna ampolla de l'opencor d'aquí del barri i taques a tort i a dret, però el que més em va impactar va ser veure a un amic dormint al sofà mig despullat. Vaig mirar l'hora altra volta. Eren dos quarts de quatre de la tarda.

Mentre intentava recordar per complet la malifeta, el soroll del telèfon em va treure d'aquells pensaments. La veu de la meva mare em va posar molt nerviós i més quan em va dir que ja estaven tornant del viatge .