Vora la mar, Jacint Verdaguer

La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix:
Quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.

L'evocació del passat i l'incertesa del futur:
Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

si no tinc res, les ones que ara vénen
digeu-me, què voldran?

La caducitat del temps
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons