Tot era fosc, la humitat que hi havia et feia més pesat i enganxifós, el fred s'apoderava del cos i l'olor estupefaent es mesclava amb l'olor de la por. L'únic soroll que s'escoltava era el so metàlic de les rodes del tren que no tenien descans, juntament amb el plor d'un noiet que no arribaria ni als sis anys d'edat. La gent no gosava obrir la boca, tots anaven callats, en un silenci sepulcral, semblant al de la calma que precedeix la tempesta.
Jo havia perdut la noció del temps, durant tot aquell trajecte havia estat entretingut pensant en l'Helena, en aquell somriure de pel·lícula que tenia, en l'olor de perfum que deixava al passar per davant teu. Era l'únic pensament que em feia oblidar la realitat que estava passant, una realitat que encara no era conscient d'assimilar. No estava nerviós, deuria ser per la meva joventut, la joventut descarada dels divuit anys.
Ja feia ben bé dos dies que vam muntar en aquell tren que ens conduïa fins a la mort, l'ambient estava cargadíssim i la falta higiènica començava a ser un problema insuportable.
Per fi el tren va començar a frenar, el xisclet de la xemeneia va sonar com una benvinguda a l'infern, les portes dels vagons es van obrir i la llum es va escampar per l'interior del vagó deixant-nos sense sensibilitat a la vista. Els crits alemanys ens van fer baixar d'aquell penós habitacle en el que havíem estat quasi dos dies, en el moment que vaig baixar, vaig veure de perfil a la meva estimada Helena com desapareixia entre les dones que s'anaven a un altre lloc d'on érem els homes. Em va donar la sensació que era l'última vegada que veuria aquella dona que tantes nits m'havia deixat sense son.

A una hermosa dama

Les característiques que dona a entendre l’autor respecte de la dama són que té els cabells negres i molt fins, i que el seu color de la pell es blanc com la neu.
La diferècia més gran en el prototipus de dóna del barroc respecte a les d’avuí dia és que la dona del barroc era de pell blanca i la d’avui dia és més tiran a morè

Jordi de sant Jordi

Els versos que mostren amb més claredat la solitud del cavaller són:

• Desert d'amics, de béns e de senyor
• No vei algú que de mé s'haja cura
• Estic a bon punt de morir de trist

Els versos que mostren el lligam amb el rei són:

• Pel meu senyor a qui de cor servia
• Rei virtuós, senyor meu natural

Nota: per saber aquesta segona resposta e tingut que mirar al llibre de l’antologia perquè al d’internet no s’entenia res

Descripció d'una situació de perill

Encara estava massa descol·locat per veure amb claredat l'hora que marcava el rellotge, els raigs de sol es ficaven entre els furats de la persiana i s'escampaven arreu de l'habitació, tenia la boca com si m'aguès pres tres polvorons alhora i en un intent de canviar-me de posició per refugiar-me de la llum de migdia, vaig acabar amb la cara damunt d'un basal que no vull ni recordar-me de que era. Llavors va ser quan, després de recuperar una mica el nord, em van arribar petits flaixos del que havia passat la nit anterior.
Vaig decidir llevar-me, quan em vaig aconseguir incorporar al llit, una serie de burxades al cap van fer que perdés l'equilibri. Finalment vaig poder posar-me de peu amb una mica de seguretat, tenia tiretes a les cames i al ventre, com si haguès fet un esforç sobrehumà. Mentre recuperava el sentit de la vista per complet, m'estava adonant que aquella habitació estava feta un nyap, llavors ja em venien amb més claredat els records de la nit anterior. D'un cop vaig obrir la porta de l'habitació i mentre m'apropava al menjador ja tenia consciencia del que havia passat. El menjador era un poema, llaunes per aquí i per allà, bosses de glaçons desfetes per terra, vidres trencats d'alguna ampolla de l'opencor d'aquí del barri i taques a tort i a dret, però el que més em va impactar va ser veure a un amic dormint al sofà mig despullat. Vaig mirar l'hora altra volta. Eren dos quarts de quatre de la tarda.

Mentre intentava recordar per complet la malifeta, el soroll del telèfon em va treure d'aquells pensaments. La veu de la meva mare em va posar molt nerviós i més quan em va dir que ja estaven tornant del viatge .

Guillem de Berguedà

El sirventès es una composició poètica pròpia de la literatura trobadoresca, des de el punt de vista formal semblant a la de la canso, però d'una temàtica molt diferent.
Hi ha 4 tipus: moral, polítiques, literàries i personals que són les que utilitza Guillem de Berguedà. En aquest cas utilitza un sirventès personal, es a dir, li diu injuries al marqués Ponç de Matamala, que deuria ser un enemic seu
Li diu traïdor, que està ple d'engany, que no es pot confiar en ell.
Els demés insults no els entenc i el de l'últim paràgraf no se si he entès el que hauria d'entendre

El futbol de primera línia

El futbol de primera línia és l'esport per excel·lència de la nostra època, a tothora surten jugadors famosos als anuncis, la majoria del temps de notícies esportives estan dedicades a aquest fenomen i dilluns, és tema de debat, ja sigui als patis d'escoles, als despatxs de qualsevol empresa o al bar de la cantonada. Encara que aquest esport sigui tan gran, tot el que té de bo també ho té de problemàtic.
El futbol, l'esport que mou tantes masses, que ilusiona a tants nens somiatruites que pensen que algun dia podran ser com les seves estrelles o que, pot arribar a unir a la gent, s'ha tornat en l'esport del capitalisme, ja que els jugadors no només són jugadors sinó que són petites franquícies que poden arribar a generar més diners que algunes empreses. Cada jugador es un negoci amb els seus representants, els assesor d'imatge, advocats, agents de merxandaising i tot un seguit de persones que treballen per una empresa que no "fabrica" ni "produeix" res. És irónic veure a la televisió un telediari en el cual, s'estigui parlant de la crisi al país o d'alguna desgracia a causa d'un fenomen meteorológic, i tot seguit diguin que la gran noticia és el fitxatge d'un nou jugador per una barbaritat de milions d'euros. I com respon la gent que es trenca les banyes per arribar a fi de mes? Comprant-nos la samarreta d'aquest nou crack, perquè al cap i a la fi a nosaltres el que ens fa feliços es que el nostre equip guanyi durant el cap de setmana i no ens importa aquest sobrefons que tenen tots els esports de primera línia.

Ramon Llull

Ramon Llull

Ramon Llull, que era fill de nobles y vivia a mallorca, li va canviar la vida després d’haver vist l’aparició de crist crucificat cinc cops. Arran d’aquesta visió inicia una nova vida per dedicarse al servei de Deu, sobre tot per a convertir als infidels al cristianisme. Després de presenciar una altre aparició divina, va utilitzar la literatura com a sistema de difusió dels seus ideals de la reforma de la cristiandat.