viernes, 28 de noviembre de 2008

Modernisme / Noucentisme

Les preguntes retóriques del poema “oda a España” són les següents:

Per què vessar la sang inútil?

On són els barcos?

On són els fills?

On ets, Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?

Cançoneta incerta

El tema principal del poema és cap a on el portarà el camí de la vida i el dilema que ens presenta el poema és que si escullirem el bon camí o no

Antitesis: -Vine, vine-. Però: -No passis!

Pregunta retórica: ¿Serà dracera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

Personificació:Un lliri blau color cel diu: Vine, Vine

sábado, 22 de noviembre de 2008

Joan Maragall

El problema de la vaca és que l'han deixat cega per una pedrada. Un segon problema de la vaca és la seva solitud, que aquesta ha sorgit arran del primer problema, el poema també esmenta els problemes que té en la seva vida quotidiana, com per exemple quan va a veure aigua. Jo relacionaria la vaca amb una persona que també tingués una discapacitat, i les dificultats que aquesta comporta en el dia dia.
La diferència d'aquesta vaca amb la vaca suïssa és que la suïssa lluita perquè no la trepitgin, en canvi la primera vaca accepta la seva discapacitat i no fa res al respecte.

Nota: no he pogut fer-ho abans

jueves, 13 de noviembre de 2008

El texte narratiu

La narració és un tipus de text en el qual s'expliquen uns fets, que poden ser reals o imaginaris, que succeïxen a unes persones en un temps i en un espai determinats.
La narració te diversos elements ,l'estructura, l'espai y el temps, el narrador (punt de vista), els personatges y el discurs .
L'estructura de la narració s'organitza en tres parts. La primera és el plantejament que és on es presenten als personatges, els llocs on es desenvoluparan els fets, les circumstàncies temporals i l'ambient, la segona part és el nus que és on es produeix el conflicte de l'història, i la tercera i última part és el desenllaç, és on es resol el conflicte.
L'espai dels textos narratius és el marc físic on es desenvolupa l'acció. El temps de la narració es pot distingir en dos tipus, l'extern que és la època o moment en que es situa la narració i l'intern que és el propi del relat.
El narrador és la persona que relata els fets i d'aquest depèn el punt de vista, que té dos posicions bàsiques, pot ser punt de vista extern, és a dir, des de fora de l'història o punt de vista intern, des de dins de l'història.
Principalment hi ha dos tipus de personatges, el protagonista que és el centre de la narració al qual se li oposa un antagonista, aquests són personatges rodons perquè evolucionen al llarg de la novel·la, i els personatges secundaris, que acompanyen als protagonistes i normalment són personatges plans, això vol dir que no evolucionen durant el transcurs de la novel·la.
L'últim element de la narració és el discurs, es tracta de la descripció, el diàleg, que es pot expressar en estil directe o indirecte, també és el monòleg interior y l'estil indirecte lliure que fa el narrador

miércoles, 12 de noviembre de 2008

Modernisme

Tres definicions de tre pàgines diferents:

  • El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

  • El Modernisme és un corrent literari, artístic i cultural que es troba entre els segles XIX i XX. El seu objectiu és transformar la societat catalana en una societat culturalment més moderna, on l'art és molt important, o sigui, l'art total. No és un art de pintura, etc, és un art també literari en tots els aspectes on l'artista es troba amb un coflicte amb la societat: es troba una societat arcaica i primitiva i ell vol modernitzar-la.

Artistes modernistes

Escriptors modernistes

En català

En castellà

domingo, 9 de noviembre de 2008

Escola mallorquina

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes de la primera meitat del s.XX que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona, representen una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears. Els autors més representatius són Joan Alcover, Miquel Costa i Maspons

domingo, 2 de noviembre de 2008

Vora la mar, Jacint Verdaguer

La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix:
Quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.

L'evocació del passat i l'incertesa del futur:
Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

si no tinc res, les ones que ara vénen
digeu-me, què voldran?

La caducitat del temps
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons

Vora del barranc dels Algadins

Els mots en valencià suposo que són aquests: algadins, encisa, espills, trau, brins, a joca, cantúria, teuladins, gojar, oir i alguns deterrminants com son o lo.

Renaixença

La renaixença és un moviment cultural català que va arribar al seu esplendor durant la segona meitat del s.XIX. El seu nom va sorgir de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària y de cultura desprès dels segles de diglòssia respecte el castellà (la decadència).
Els autors més importants d'aquest moviment van ser Joan Maragall, Jacint Verdaguer y Bonaventura Carles Aribau y un dels punts claus de difusió van ser els jocs florals. L'estil de la renaixença es semblant al romanticisme europeu, predomini dels sentiments, exaltació patriòtica y els temes històrics.