Contemporanis

Vinyes verdes, dolç repòs,
sou més fines que la userda
cap al mar vincleu el cos
Vinyes verdes, soledat
Vinyes que dieu adéu

Suposo que ressalta el color verd com a qualitat de les vinyes perquè vol donar la sensació de que fa bon temps, m'explico, a l'estiu es quan les vinyes comencen a donar el fruit i l'autor vol remarcar les vinyes en aquesta estació, dient també que estan a la bora del mar, la calidesa, també diu que el vent ja no remuga... Suposo que els colors influeixen en l'estat d'ànim d'una manera, que si més no, tothom sap: colors càlids -- bon humor -- estiu , colors freds - mal humor o humor decaigut -- hivern

Suposo que el poema es refereix a la seva ciutat natal, Lleida, quan els feixistes la van a invair, d'aqui els dos primers versos, desprès d'això el poema consisteix en lamentacions i en les coses, gens positives, que li depararà a la seva ciutat.

Modernitat

La relació que hi ha entre el poema Oda a Guymer i aquest personatge és que Guymer va ser un famós pilot d'avions a la primera guerra mundial, per això al poema posa cel de França, en francès, i surt com la forma que deixen els avions al passar per el cel, una petita filera de fum

Tot l'enyor de demà
Els elements lligats amb la velocitat i amb la modernitat tècnica són: el tramvia, l'aereoplà i el cavall

Amor adolescent i amor adult

Hi havia massa gent, el fum del tabac ja feia una boira semblant a la d'una matinada d'hivern. Amb els ulls irritats i el sabor a la boca de l'últim glop de whisky, em notava que les cames ja em començaven a fer figa i el cap em recordava que l'alcohol passa factura. Vaig anar a aseure’m a la cadira que estava més aprop, a sobre de la taula encara quedava confeti i les copes del brindis a mig omplir.
En mig de la confusió, el volum de la música i les rotllanes de familiars i amics ballant, la meva mirada i la d'uns altres ulls van coincidir, vaig tornar a sentir aquella processó de cucs impacients que comença al ventre i se t'apodera de tot el cos que no sentia des de feia temps, de cop em van tornar a la memòria totes les cançons, les nits d'aquell estiu que em va costar tant d'oblidar, la seva melena, la seva olor a perfum ... Vaig intentar apartar la vista d'aquells dos miralls que m'estaben reflectint el passat per buscar a l'Helena i acabar amb aquell sentiment d'infidelitat que s'habia apoderat de mi. Amb gest d'impaciència vaig moure el cap d'una banda a una altra fins que la vaig veure a la bora de la barra, amb les seves amigues, rient, potser com a efecte de les dues copes de més. En aquell moment el pit se'm va comprimir, vaig mirar-me les mans, on hi havia un anell que potser no deuria d'estar en aquell dit.
Vaig alçar la vista i vaig buscar aquells dos ulls perquè em donessin la resposta definitiva. Estaven allà, esperant-me, com si el temps no hagués passat, tots dos continuavem sentint el mateix, i es que l'amor adolescent que vam sentir en l'estiu dels nostres disset anys, un amor que l'habia donat per mort, s’estava fent lloc dins meu un altre cop, guanyant la partida a aquell altre amor, que es guia més per el cap que per el cor.

Noucentisme / Avantguardes

Noucentisme o Generació del 14 o Vanguardies, són les denominacions genèriques d' una estètica principalment literària que agrupa a un conjunt d'autors que són eel en la seva mayoria ensayistes situats entre la generació del 98 y la del 27. Els autors catalans del noucentisme deriven de la renaixença y van pretendre elevar la cultura catalana a un nivell europeu. Buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per les paraules arcaiques, referències clàsiques y ritmes armónics.
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1882 - Vilanova y la Geltrú, 25 de setembre de 1954) va ser un escritor, ensayista, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol que va impulsar el moviment Noucentisme.



L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics de avantguarda o avantguardes.
•Expresionisme
•Cubisme
•Futurisme
•Dadaisme
•Creacionisme
•Ultraisme
•Cosmopolitisme
•Impresionisme
•Estridentisme
•Experimentalisme
•Superrealisme
Els cal·ligrames estan en el tipus de poesia per a mirar. En els cal·ligrames, el poema dibuixa un objecte relacionat amb el tema principal d'aquest, encara que en ocasions es dona el cas en que no te res a veure el dibuix amb el poema en si.

Modernisme / Noucentisme

Les preguntes retóriques del poema “oda a España” són les següents:

Per què vessar la sang inútil?

On són els barcos?

On són els fills?

On ets, Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?

Cançoneta incerta

El tema principal del poema és cap a on el portarà el camí de la vida i el dilema que ens presenta el poema és que si escullirem el bon camí o no

Antitesis: -Vine, vine-. Però: -No passis!

Pregunta retórica: ¿Serà dracera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

Personificació:Un lliri blau color cel diu: Vine, Vine

Joan Maragall

El problema de la vaca és que l'han deixat cega per una pedrada. Un segon problema de la vaca és la seva solitud, que aquesta ha sorgit arran del primer problema, el poema també esmenta els problemes que té en la seva vida quotidiana, com per exemple quan va a veure aigua. Jo relacionaria la vaca amb una persona que també tingués una discapacitat, i les dificultats que aquesta comporta en el dia dia.
La diferència d'aquesta vaca amb la vaca suïssa és que la suïssa lluita perquè no la trepitgin, en canvi la primera vaca accepta la seva discapacitat i no fa res al respecte.

Nota: no he pogut fer-ho abans

El texte narratiu

La narració és un tipus de text en el qual s'expliquen uns fets, que poden ser reals o imaginaris, que succeïxen a unes persones en un temps i en un espai determinats.
La narració te diversos elements ,l'estructura, l'espai y el temps, el narrador (punt de vista), els personatges y el discurs .
L'estructura de la narració s'organitza en tres parts. La primera és el plantejament que és on es presenten als personatges, els llocs on es desenvoluparan els fets, les circumstàncies temporals i l'ambient, la segona part és el nus que és on es produeix el conflicte de l'història, i la tercera i última part és el desenllaç, és on es resol el conflicte.
L'espai dels textos narratius és el marc físic on es desenvolupa l'acció. El temps de la narració es pot distingir en dos tipus, l'extern que és la època o moment en que es situa la narració i l'intern que és el propi del relat.
El narrador és la persona que relata els fets i d'aquest depèn el punt de vista, que té dos posicions bàsiques, pot ser punt de vista extern, és a dir, des de fora de l'història o punt de vista intern, des de dins de l'història.
Principalment hi ha dos tipus de personatges, el protagonista que és el centre de la narració al qual se li oposa un antagonista, aquests són personatges rodons perquè evolucionen al llarg de la novel·la, i els personatges secundaris, que acompanyen als protagonistes i normalment són personatges plans, això vol dir que no evolucionen durant el transcurs de la novel·la.
L'últim element de la narració és el discurs, es tracta de la descripció, el diàleg, que es pot expressar en estil directe o indirecte, també és el monòleg interior y l'estil indirecte lliure que fa el narrador