Amor adolescent i amor adult

Hi havia massa gent, el fum del tabac ja feia una boira semblant a la d'una matinada d'hivern. Amb els ulls irritats i el sabor a la boca de l'últim glop de whisky, em notava que les cames ja em començaven a fer figa i el cap em recordava que l'alcohol passa factura. Vaig anar a aseure’m a la cadira que estava més aprop, a sobre de la taula encara quedava confeti i les copes del brindis a mig omplir.
En mig de la confusió, el volum de la música i les rotllanes de familiars i amics ballant, la meva mirada i la d'uns altres ulls van coincidir, vaig tornar a sentir aquella processó de cucs impacients que comença al ventre i se t'apodera de tot el cos que no sentia des de feia temps, de cop em van tornar a la memòria totes les cançons, les nits d'aquell estiu que em va costar tant d'oblidar, la seva melena, la seva olor a perfum ... Vaig intentar apartar la vista d'aquells dos miralls que m'estaben reflectint el passat per buscar a l'Helena i acabar amb aquell sentiment d'infidelitat que s'habia apoderat de mi. Amb gest d'impaciència vaig moure el cap d'una banda a una altra fins que la vaig veure a la bora de la barra, amb les seves amigues, rient, potser com a efecte de les dues copes de més. En aquell moment el pit se'm va comprimir, vaig mirar-me les mans, on hi havia un anell que potser no deuria d'estar en aquell dit.
Vaig alçar la vista i vaig buscar aquells dos ulls perquè em donessin la resposta definitiva. Estaven allà, esperant-me, com si el temps no hagués passat, tots dos continuavem sentint el mateix, i es que l'amor adolescent que vam sentir en l'estiu dels nostres disset anys, un amor que l'habia donat per mort, s’estava fent lloc dins meu un altre cop, guanyant la partida a aquell altre amor, que es guia més per el cap que per el cor.

Noucentisme / Avantguardes

Noucentisme o Generació del 14 o Vanguardies, són les denominacions genèriques d' una estètica principalment literària que agrupa a un conjunt d'autors que són eel en la seva mayoria ensayistes situats entre la generació del 98 y la del 27. Els autors catalans del noucentisme deriven de la renaixença y van pretendre elevar la cultura catalana a un nivell europeu. Buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per les paraules arcaiques, referències clàsiques y ritmes armónics.
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1882 - Vilanova y la Geltrú, 25 de setembre de 1954) va ser un escritor, ensayista, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol que va impulsar el moviment Noucentisme.



L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics de avantguarda o avantguardes.
•Expresionisme
•Cubisme
•Futurisme
•Dadaisme
•Creacionisme
•Ultraisme
•Cosmopolitisme
•Impresionisme
•Estridentisme
•Experimentalisme
•Superrealisme
Els cal·ligrames estan en el tipus de poesia per a mirar. En els cal·ligrames, el poema dibuixa un objecte relacionat amb el tema principal d'aquest, encara que en ocasions es dona el cas en que no te res a veure el dibuix amb el poema en si.

Modernisme / Noucentisme

Les preguntes retóriques del poema “oda a España” són les següents:

Per què vessar la sang inútil?

On són els barcos?

On són els fills?

On ets, Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?

Cançoneta incerta

El tema principal del poema és cap a on el portarà el camí de la vida i el dilema que ens presenta el poema és que si escullirem el bon camí o no

Antitesis: -Vine, vine-. Però: -No passis!

Pregunta retórica: ¿Serà dracera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

Personificació:Un lliri blau color cel diu: Vine, Vine

Joan Maragall

El problema de la vaca és que l'han deixat cega per una pedrada. Un segon problema de la vaca és la seva solitud, que aquesta ha sorgit arran del primer problema, el poema també esmenta els problemes que té en la seva vida quotidiana, com per exemple quan va a veure aigua. Jo relacionaria la vaca amb una persona que també tingués una discapacitat, i les dificultats que aquesta comporta en el dia dia.
La diferència d'aquesta vaca amb la vaca suïssa és que la suïssa lluita perquè no la trepitgin, en canvi la primera vaca accepta la seva discapacitat i no fa res al respecte.

Nota: no he pogut fer-ho abans

El texte narratiu

La narració és un tipus de text en el qual s'expliquen uns fets, que poden ser reals o imaginaris, que succeïxen a unes persones en un temps i en un espai determinats.
La narració te diversos elements ,l'estructura, l'espai y el temps, el narrador (punt de vista), els personatges y el discurs .
L'estructura de la narració s'organitza en tres parts. La primera és el plantejament que és on es presenten als personatges, els llocs on es desenvoluparan els fets, les circumstàncies temporals i l'ambient, la segona part és el nus que és on es produeix el conflicte de l'història, i la tercera i última part és el desenllaç, és on es resol el conflicte.
L'espai dels textos narratius és el marc físic on es desenvolupa l'acció. El temps de la narració es pot distingir en dos tipus, l'extern que és la època o moment en que es situa la narració i l'intern que és el propi del relat.
El narrador és la persona que relata els fets i d'aquest depèn el punt de vista, que té dos posicions bàsiques, pot ser punt de vista extern, és a dir, des de fora de l'història o punt de vista intern, des de dins de l'història.
Principalment hi ha dos tipus de personatges, el protagonista que és el centre de la narració al qual se li oposa un antagonista, aquests són personatges rodons perquè evolucionen al llarg de la novel·la, i els personatges secundaris, que acompanyen als protagonistes i normalment són personatges plans, això vol dir que no evolucionen durant el transcurs de la novel·la.
L'últim element de la narració és el discurs, es tracta de la descripció, el diàleg, que es pot expressar en estil directe o indirecte, també és el monòleg interior y l'estil indirecte lliure que fa el narrador

Modernisme

Tres definicions de tre pàgines diferents:

• El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

• El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

• El Modernisme és un corrent literari, artístic i cultural que es troba entre els segles XIX i XX. El seu objectiu és transformar la societat catalana en una societat culturalment més moderna, on l'art és molt important, o sigui, l'art total. No és un art de pintura, etc, és un art també literari en tots els aspectes on l'artista es troba amb un coflicte amb la societat: es troba una societat arcaica i primitiva i ell vol modernitzar-la.

Artistes modernistes

• Aubrey Beardsley (il·lustrador)
• Émile Gallé (ceramista i vidrier)
• Antoni Gaudí (arquitecte i dissenyador)
• Gustav Klimt (pintor)
• René Lalique (orfebre)
• Kolo Moser (dissenyador)
• Alfons Mucha (pintor, cartellista)
• Joseph Maria Olbrich (arquitecte)
• Jože Plečnik (arquitecte)
• Josep Puig i Cadafalch (arquitecte)
• Louis Comfort Tiffany (dissenyador)
• Jan Toorop (pintor)
• Otto Wagner (arquitecte)
• Salvador Valeri i Pupurull (arquitecte)
• Henry Clemens van de Velde (arquitecte)
• Charles Rennie Mackintosh (arquitecte)
• William Morris
• Domènech i Montaner
• Josep Maria Jujol
• Hermen Anglada Camarasa
• Hector Guimard
• Josef Hoffman
• Victor Horta

Escriptors modernistes

En català

• Prudenci Bertrana
• Jaume Brossa
• Raimon Casellas
• Víctor Català
• Miquel Llor
• Joan Maragall
• Apel·les Mestres
• Narcís Oller
• Joan Puig i Ferreter
• Santiago Rusiñol
• Joaquim Ruyra

En castellà

• Rubén Darío
• Julio Herrera y Reissig
• Leopoldo Lugones
• Antonio Machado
• Horacio Quiroga
• Ramón del Valle-Inclán

Escola mallorquina

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes de la primera meitat del s.XX que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona, representen una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears. Els autors més representatius són Joan Alcover, Miquel Costa i Maspons