Amor adolescent i amor adult

Hi havia massa gent, el fum del tabac ja feia una boira semblant a la d'una matinada d'hivern. Amb els ulls irritats i el sabor a la boca de l'últim glop de whisky, em notava que les cames ja em començaven a fer figa i el cap em recordava que l'alcohol passa factura. Vaig anar a aseure’m a la cadira que estava més aprop, a sobre de la taula encara quedava confeti i les copes del brindis a mig omplir.
En mig de la confusió, el volum de la música i les rotllanes de familiars i amics ballant, la meva mirada i la d'uns altres ulls van coincidir, vaig tornar a sentir aquella processó de cucs impacients que comença al ventre i se t'apodera de tot el cos que no sentia des de feia temps, de cop em van tornar a la memòria totes les cançons, les nits d'aquell estiu que em va costar tant d'oblidar, la seva melena, la seva olor a perfum ... Vaig intentar apartar la vista d'aquells dos miralls que m'estaben reflectint el passat per buscar a l'Helena i acabar amb aquell sentiment d'infidelitat que s'habia apoderat de mi. Amb gest d'impaciència vaig moure el cap d'una banda a una altra fins que la vaig veure a la bora de la barra, amb les seves amigues, rient, potser com a efecte de les dues copes de més. En aquell moment el pit se'm va comprimir, vaig mirar-me les mans, on hi havia un anell que potser no deuria d'estar en aquell dit.
Vaig alçar la vista i vaig buscar aquells dos ulls perquè em donessin la resposta definitiva. Estaven allà, esperant-me, com si el temps no hagués passat, tots dos continuavem sentint el mateix, i es que l'amor adolescent que vam sentir en l'estiu dels nostres disset anys, un amor que l'habia donat per mort, s’estava fent lloc dins meu un altre cop, guanyant la partida a aquell altre amor, que es guia més per el cap que per el cor.

Noucentisme / Avantguardes

Noucentisme o Generació del 14 o Vanguardies, són les denominacions genèriques d' una estètica principalment literària que agrupa a un conjunt d'autors que són eel en la seva mayoria ensayistes situats entre la generació del 98 y la del 27. Els autors catalans del noucentisme deriven de la renaixença y van pretendre elevar la cultura catalana a un nivell europeu. Buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per les paraules arcaiques, referències clàsiques y ritmes armónics.
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1882 - Vilanova y la Geltrú, 25 de setembre de 1954) va ser un escritor, ensayista, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol que va impulsar el moviment Noucentisme.



L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics de avantguarda o avantguardes.
•Expresionisme
•Cubisme
•Futurisme
•Dadaisme
•Creacionisme
•Ultraisme
•Cosmopolitisme
•Impresionisme
•Estridentisme
•Experimentalisme
•Superrealisme
Els cal·ligrames estan en el tipus de poesia per a mirar. En els cal·ligrames, el poema dibuixa un objecte relacionat amb el tema principal d'aquest, encara que en ocasions es dona el cas en que no te res a veure el dibuix amb el poema en si.