Text argumentatiu

El text argumentatiu té com a objectiu expressar o rebatre opinions amb el fi de persuadir a un receptor. L'objectiu de l'argumentació és aconseguir que el receptor es situï a favor o en contra d'una idea determinada, i fins i tot que actuï. Per això exigeix de l'emissor un coneixement global del tema i de les tècniques de persuasió, és a dir, d'estratègies per modificar les idees del receptor. A més de la funció referencial, que domina en la part en que s'exposa la idea base, es dona la funció apel•lativa, que és característica en el desenvolupament dels arguments.
L'argumentació es troba en els temes que presenten discussió o bé que poden contemplar-se des de punts de vista diversos, alguns exemples de textos argumentatius són els articles d'opinió, cartes al director, l'oratòria política, entre d'altres.
El text argumentatiu està organitzat en tres apartats: l'introducció, que és on es parteix d'una breu exposició i acostuma a presentar-se la tesis, el desenvolupament, que es la part on apareix el cos de l'argumentació i on s'aporten arguments, és a dir, raons per confirmar la tesi o rebutjar-la, i per últim la conclusió, que és l'apartat on es torna a la tesi per reforçar-la, o resumeix el desenvolupament dels arguments.
Si la tesi s'exposa al principi i, a continuació es desenvolupen els arguments a favor o en contra, l'estructura és deductiva. Si la tesi s'exposa al final, desprès dels arguments, és inductiva.

Power Point Mercè Rodoreda

http://www.scribd.com/doc/12412656/Merce-Rodoreda

El dopatge esportiu

El meu avi em deia que, els ciclistes de quan ell era jove si que eren bons esportistes i no els d'avui dia. I es que, quan penses en el tour de França és impossible que no et vingui a la ment el famós mallot daurat, algun ídol que un dia es va coronar com a campió, les lluites aferrissades en els Alps o en els Pirineus, el calor dels mesos d'estiu i fins i tot les bacaines en en el sofà mentre veus alguna etapa no massa interessant, però en aquests darrers anys és necessari relacionar, aquest esport amb un altre concepte, el dopatge .

El cas del ciclisme ha sigut el més castigat en aquest àmbit però, no hi ha cap esport ni competició que s'hagi salvat d'aquesta epidèmia. L'esport rei al nostre país ha tingut nombrosos casos de jugadors que han pres substàncies anabolitzants però, encara que els que han enxampat han estat sancionats durament, continuen havent altres jugadors que segueixen "jugant" amb la sort de que les seves trampes no siguin descobertes.
Fins hi tot hi ha casos d'aquesta lacra de l'esport en la competició per excel·lència a la Terra. En les Olimpíades s'han donat fets d'esportistes guanyadors de medalles que, en els controls antidóping, han donat positius.
Però si hi ha un esport on es veu el reflexe la magnificació del problema, és en el ciclisme. Equips sencers han sigut vetats en competicions, ciclistes guanyadors de grans voltes han donat positius en els controls temps més tard i, per moltes sancions que s'apliquin i per molts controls que es facin, any rere any hi ha nous casos.

El meu avi no s'equivocava dient que els ciclistes d'avui dia no els arriben ni a la sola de les sabates als de la seva època i es que, els esportistes d'ara tenen una altra noció del significat d'esport i competició. Ells han sigut els que han portat la malaltia del dopatge esportiu i són els únics que tenen el remei.

Contemporanis

Vinyes verdes, dolç repòs,
sou més fines que la userda
cap al mar vincleu el cos
Vinyes verdes, soledat
Vinyes que dieu adéu

Suposo que ressalta el color verd com a qualitat de les vinyes perquè vol donar la sensació de que fa bon temps, m'explico, a l'estiu es quan les vinyes comencen a donar el fruit i l'autor vol remarcar les vinyes en aquesta estació, dient també que estan a la bora del mar, la calidesa, també diu que el vent ja no remuga... Suposo que els colors influeixen en l'estat d'ànim d'una manera, que si més no, tothom sap: colors càlids -- bon humor -- estiu , colors freds - mal humor o humor decaigut -- hivern

Suposo que el poema es refereix a la seva ciutat natal, Lleida, quan els feixistes la van a invair, d'aqui els dos primers versos, desprès d'això el poema consisteix en lamentacions i en les coses, gens positives, que li depararà a la seva ciutat.

Modernitat

La relació que hi ha entre el poema Oda a Guymer i aquest personatge és que Guymer va ser un famós pilot d'avions a la primera guerra mundial, per això al poema posa cel de França, en francès, i surt com la forma que deixen els avions al passar per el cel, una petita filera de fum

Tot l'enyor de demà
Els elements lligats amb la velocitat i amb la modernitat tècnica són: el tramvia, l'aereoplà i el cavall

Amor adolescent i amor adult

Hi havia massa gent, el fum del tabac ja feia una boira semblant a la d'una matinada d'hivern. Amb els ulls irritats i el sabor a la boca de l'últim glop de whisky, em notava que les cames ja em començaven a fer figa i el cap em recordava que l'alcohol passa factura. Vaig anar a aseure’m a la cadira que estava més aprop, a sobre de la taula encara quedava confeti i les copes del brindis a mig omplir.
En mig de la confusió, el volum de la música i les rotllanes de familiars i amics ballant, la meva mirada i la d'uns altres ulls van coincidir, vaig tornar a sentir aquella processó de cucs impacients que comença al ventre i se t'apodera de tot el cos que no sentia des de feia temps, de cop em van tornar a la memòria totes les cançons, les nits d'aquell estiu que em va costar tant d'oblidar, la seva melena, la seva olor a perfum ... Vaig intentar apartar la vista d'aquells dos miralls que m'estaben reflectint el passat per buscar a l'Helena i acabar amb aquell sentiment d'infidelitat que s'habia apoderat de mi. Amb gest d'impaciència vaig moure el cap d'una banda a una altra fins que la vaig veure a la bora de la barra, amb les seves amigues, rient, potser com a efecte de les dues copes de més. En aquell moment el pit se'm va comprimir, vaig mirar-me les mans, on hi havia un anell que potser no deuria d'estar en aquell dit.
Vaig alçar la vista i vaig buscar aquells dos ulls perquè em donessin la resposta definitiva. Estaven allà, esperant-me, com si el temps no hagués passat, tots dos continuavem sentint el mateix, i es que l'amor adolescent que vam sentir en l'estiu dels nostres disset anys, un amor que l'habia donat per mort, s’estava fent lloc dins meu un altre cop, guanyant la partida a aquell altre amor, que es guia més per el cap que per el cor.

Noucentisme / Avantguardes

Noucentisme o Generació del 14 o Vanguardies, són les denominacions genèriques d' una estètica principalment literària que agrupa a un conjunt d'autors que són eel en la seva mayoria ensayistes situats entre la generació del 98 y la del 27. Els autors catalans del noucentisme deriven de la renaixença y van pretendre elevar la cultura catalana a un nivell europeu. Buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per les paraules arcaiques, referències clàsiques y ritmes armónics.
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1882 - Vilanova y la Geltrú, 25 de setembre de 1954) va ser un escritor, ensayista, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol que va impulsar el moviment Noucentisme.



L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics de avantguarda o avantguardes.
•Expresionisme
•Cubisme
•Futurisme
•Dadaisme
•Creacionisme
•Ultraisme
•Cosmopolitisme
•Impresionisme
•Estridentisme
•Experimentalisme
•Superrealisme
Els cal·ligrames estan en el tipus de poesia per a mirar. En els cal·ligrames, el poema dibuixa un objecte relacionat amb el tema principal d'aquest, encara que en ocasions es dona el cas en que no te res a veure el dibuix amb el poema en si.